1. CREAR

INTERNET, UN RECURS EDUCATIU?

Els grans interrogants que avui planteja Internet al Sistema Educatiu

D'aquí a 100 anys l'educació haurà sofert un canvi molt important. Hi haurà mestres? Els alumnes tindran material didàctic? Aprendran sols? Els caldrà desplaçar-se? Serà una educació digital? Hi haurà l'anomenada educació mòbil? Si tot evoluciona tan ràpid com fins ara, és possible que l'educació estigui submergida totalment a les noves tecnologies. Tal com diuen: els alumnes seran educats per una intel·ligència artificial. Tot sembla indicar que el futur de l'educació estarà inevitablement lligada amb el futur de la tecnologia

En el vídeo L'estudiant en xarxa, cal destacar el gran exemple de la història real del segle XXI, en què un estudiant assisteix a classe presencialment 3 dies a la setmana i dos dies a distància. L'estudiant no utilitza llibres de text i la seva mestra no dóna gairebé mai una classe magistral, és l'anomenat estudiant del connectivisme: una teoria que suposa que l'aprenentatge es produeix com a part d'una xarxa social d'una gran diversitat de connexions i vincles. Aquesta xarxa es fa possible a través de diverses eines i tecnologies. Les eines no són tan importants com les connexions possibles gràcies a elles.

La professora capacita els seus estudiants per prendre el control del seu aprenentatge, i fer noves connexions amb altres, que enforteixin el seu procés d'aprenentatge. Abans que l'estudiant s'embarqui en la seva aventura d'aprenentatge, ha de passar algun temps per a la construcció de la seva xarxa d'aprenentatge personal: primerament practica la recerca de llocs web vàlids, s'ensenya la forma d'avaluar i validar la informació per garantir la seva credibilitat, també utilitza Google Scholar i la base de dades de la biblioteca, a més a més pot publicar alguna web o article al seu lloc-web de marcadors socials, un lloc on les persones comparteixen les URL que s'han seleccionat sobre temes específics; a més a més d'oferir l'opció de deixar i compartir comentaris.

Finalment l'estudiant pot crear un bloc, on els seus companys i pràcticament tot el món el pot visitar, està compartint la seva organització i els seus coneixements amb la resta del món. Per tant, perquè necessitem una mestra? Perquè ella ens ensenyarà com construir la nostra xarxa i aprofitar les oportunitats d'aprenentatge. Tal com diu el vídeo, ella ajuda a organitzar aquestes muntanyes d'informació i així quan l'alumne deixi la seva classe mantindrà la seva xarxa d'aprenentatge i l'utilitzarà per navegar pel seu futur i per resoldre creativament els problemes del món. 

Les TIC representen un canvi disruptiu en el nostre sistema productiu i en el sistema de gestió i transmissió d'informació. No són una tecnologia més, o no són només una eina més. D'una banda, canvien la forma de comunicar-nos, de relacionar-nos amb els continguts, de crear noves informacions... i, d'altra banda, són recursos que nosaltres mateixos creem per canviar i optimitzar aquesta relació amb l'entorn, les persones, les informacions. (Bartolomé, A. i Grané, M.: 2013)

Les noves tecnologies són una prioritat per a l'escola. Per exemple, generalment tot centre educatiu té una plataforma escolar. La plataforma escolar és un espai virtual a través de la qual es pot accedir a tot un ampli catàleg de recursos. Per tant, cada membre de la comunitat educativa, disposa d'un nom d'usuari i un password per poder-hi accedir i així compartir les notícies del Centre, veure els butlletins de notes, les absències, retards i incidències dels fills, enviar formularis de sol·licituds d'entrevistes, firmar circulars de les sortides, compartir notícies, visualitzar imatges i vídeos a més d'altres activitats. 

Els professors pengen en aquest espai documents i tasques per als alumnes. Els alumnes poden enviar alguns dels seus deures a les bústies dels professors a més a més d'accedir a múltiples recursos gratuïts com enciclopèdies i diversos programes.

Internet genera espais interactius i de grup que permeten una comunicació permanent i fluida entre els diferents estaments de la comunitat educativa. D'aquesta manera s'introdueixen les TIC a l'aula. Un dels temes més polèmics de l'actualitat és l'ús del portàtil a l'aula. 

En les últimes dècades, la tecnologia ha avençat ràpidament i amb ella ha transformat la societat. Ja fa alguns anys que s'ha posat en funcionament l'ús dels portàtils a les aules, però encara comporta algunes polèmiques. ¿És realment útil el portàtil en l'aula o hauríem de seguir amb el llibre de text tradicional?

En les societats desenvolupades, la cultura, conviu en la vida quotidiana amb la tecnologia digital. Per una part, es diu que l'opció de tenir un portàtil a l'aula és útil, encara que només sigui, com una forma més eficient en què els alumnes poguessin disposar de tot el material acadèmic en un sol llibre digital. Per altra banda, el portàtil és molt més fàcil de portar, ja que és molt més còmode. Tot i així no deixa de tenir certs inconvenients. 

En primer lloc, cal recordar que els alumnes es passen una mitjana de sis hores a l'escola. El contacte diari de la vista amb la pantalla digital de l'ordinador fa que disminueixi progressivament la vista i hi hagi cada vegada més nens amb problemes oculars. En segon lloc, l'ús del portàtil a l'aula pot resultar la causa d'una disminució del grau d'atenció que els alumnes han de prestar al professor, per exemple amb els jocs, la missatgeria instantània, el correu electrònic, la navegació per internet, escoltar música, mirar vídeos... Per una banda alguns educadors i creadors de contingut a Internet coincideixen en el fet que els usuaris no llegeixen la informació tot just escanegen la informació de la pantalla (Nielsen, 1997; García, 2005). Per altra banda, Centelles (2004) indica que “no sempre es llegeix de la mateixa forma”, els objectius del lector determinen el que serà una lectura superficial, una lectura exploratòria o una lectura intensiva.

Personalment crec que, l'ús del portàtil a l'aula és un gasto innecessari pel nostre país, ja que les famílies que no poden permetre's comprar-ne un, l'alumne no podrà seguir el mateix procés d'aprenentatge que la resta dels seus companys. Hauríem de seguir amb el llibre de text tradicional de tota la vida que mai va causar cap problema en el moment d'obrir-lo, fet que amb el portàtil es perd més temps en encendre'l i apagar-lo i un malgasto elevat d'electricitat, llum i consumisme.

BIBLIOGRAFIA

Imatge de fons:Tecnoinfantil. El ordenador en la Educación Infantil . 17 de desembre de 2012. Llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0. Imatge  extreta de: https://nnttyeducacioninfantil.files.wordpress.com/2012/12/9.jpg?w=440&h=300&crop=1

Imatge 1: Isabel Sigüenza Andrés. Ampliando horizontes. 30 de Setembre de 2013. Llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0. Imatge extreta de: http://blog.smconectados.com/wp-content/uploads/2013/08/educacionenred.jpg

Imatge 2: Paz Peralta. ¿Cómo será la educación del futuro? ¡Imaginemos! 21 d’agost de 2013. Llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0. Imatge extreta de: http://eduskopia.com/wp-content/uploads/2013/09/20130206100educacion_futuro_escuela_int.jpg

Imatge 3: lvaro Stein. Educación en Guatemala. 30 d’Octubre de 2013. Llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0. Imatge extreta de: http://www.alvarostein.com/educacion/educacion-en-guatemala-un-enfoque-por-alvaro-stein/

Imatge 4: Lorena Rodríguez y Javier Fernandez. Evolución de la Educación a través del tiempo. 20 de juny de 2013.  Llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0. Imatge extreta de: https://lorejavi666.files.wordpress.com/2013/06/impacto-tecnologia-educacion-estudiantes-internet-redes-sociales.jpg

Imatge 5: © 2014 CRAI Universitat de Barcelona. Els continguts del web CRAI UB estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0. Imatge extreta de: http://crai.ub.edu/sites/default/files/imatges/serveis/auten.jpg

Imatge 6: Ana María Recio. Con más futuro. 23 d’abril de 2015. Llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0.Imatge extreta de: http://montanismo.org/revista/wp-content/uploads/2013/07/mucha-informaci%C3%B3n2.png

Imatge 7: María Rodríguez López. Herramientas para controlar una clase repleta de ordenadores. 9 de maig de 2012. Llicència de Reconeixement de Creative Commons 4.0. Imatge extreta de: http://www.digitaula.com/wp-content/uploads/2012/03/aula-2.0.jpg

2. PROMOURE

XARXES SOCIALS

SNAPCHAT

L’Snapchat és una aplicació mòbil, gratuïta i per a majors de 12 anys, que permet als seus usuaris enviar fotografies o vídeos curts amb missatges de text o sense. Aquests missatges s’envien als destinataris escollits pel mateix emissor. Aquesta aplicació permet també configurar els segons que vols que el teu amic pugui veure la foto el vídeo. El mínim és 1 i el màxim són 10. Tot i ser missatges autodestructius, cal tenir en compte que se’n poden realitzar captures de pantalla, i quan aquestes captures es fan, l’emissor en rep una notificació automàticament.

L’aplicació Snapchat va néixer com un projecte d’estudis de dos joves universitaris de Stanford, que varen llençar l’aplicació al mercat l'any 2011. Creiem que és interessant destacar el fet que Facebook va intentar comprar-la l’any següent, però els dos joves s’hi van negar rebutjant d’aquesta manera molts milions de dòlars.

Durant el període de visualització, el beneficiari estarà obligat a mantenir contacte amb la pantalla tàctil del dispositiu, el que obstaculitza la capacitat de l’usuari de fer una captura de pantalla. Com ha dit la Maria, el remitent és notificat per Snapchat si un receptor fa una captura de pantalla. Malgrat això, és possible eludir aquest mecanisme, per exemple, fent una fotografia amb la càmera d’un altre telèfon o a través d’aplicacions pirates, com ara Snapkeep, Snapbox i Snapspy Snapchat.

Es poden localitzar amics d’un usuari a partir de la llista de contactes. Altres icones que podem visualitzar a Snapchat són les fletxes de colors: la vermella vol dir que s’ha enviat una fotografia, la lila vol dir que s’ha enviat un vídeo i la blava vol dir que s’ha enviat un missatge de text a través del xat.

A la pàgina de privacitat de Snapchat s’afirma “no es pot garantir que els missatges s’eliminin en un termini determinat”. Fins i tot després que Snapchat esborri les dades del missatge dels seus servidors, aquestes mateixes dades poden romandre en còpies de seguretat durant un determinat període de temps. També afirmen que reben sol·licituds d’aplicació de la llei per allargar el temps que es conservin les imatges. El desembre del 2012 Snapchat va canviar per a què la companyia estigués protegida de problemes legals, és a dir, els usuaris de Snapchat no poden culpar a la companyia de qualsevol problema que pogués resultar.

Curiositats:

• Actualment Snapchat té més de 200 milions d’usuaris en tot el món i el dia es reprodueixen més de 400 milions de snaps.

• El 71% d’usuaris (en EEUU) estan entre les edats de 18 i 34, segons ComScore. La xifra sobrepassa a Facebook i Twitter, que tenen 38% i 41%, respectivament.

• Més de 36 milions de persones utilitzen Snapchat, la majoria entre 19 i 29 anys. D’aquestes, el 70% són dones.

• A diferència de xarxes més assequibles, com Facebook i Twitter, recentment Instagram, que permet a marques petites anunciar-se a baix cost, publicitar-se en Snapchat costa 750.000 dolares al dia.

FACEBOOK

Facebook és una xarxa social creada per Mark Zuckerberg el 2004. Va ser creada amb l’objectiu d’utilitzar-la com a eina per que els estudiants universitaris de Harvard es poguessin comunicar entre ells. Com que va ser tan innovador, es va fer públic l’accés i va començar a estar disponible en més d’un idioma. Actualment té uns 1.350 milions d’usuaris a tot el món.

El pas del mur de Facebook a la biografia: el 2011 va aparèixer el substitut del mur, la biografia. Marc Zuckenberg la va fer per millorar la rapidesa amb la que es busca un perfil i perquè la informació fos més precisa (hores de les publicacions, ...)

Abans d’existir les biografies de Facbook, quan encara existien els murs hi havia l’opció de fer un regal (públic o privat a un amic) que consistia en un emoticona amb un petit text gratuït o per un dòlar.

Curiositats que no sabies de Facebook:

• Encara que esborris el teu perfil, l'única manera d’esborrar totes les teves dades és esborrar-les una per una i, tot i així, la política de privacitat de Facebook adverteix “incluso tras haber eliminado la información de tu perfil o haber borrado tu cuenta, es posible que alguna copia de dicha información permanezca visible en algún otro lugar”.
• En iniciar sessió des d’un ordinador, tablet o smartphone, Facebook té accés a molta informació: ubicació, adreça IP, pàgines d’internet visitades, etc. Per això surten els anuncis a facebook del que has buscat, a això se li diu "cookies".
• Quan sol·licites mostres gratuïtes a través de Facebook de qualsevol producte, dones el teu consentiment perquè les teves dades arribin a les empreses que venen aquests productes.
• Encara que no formis part de Facebook, si algú et convida a pertànyer a la xarxa i proporciona el teu correu electrònic, aquest quedarà gravat a la base de dades de la companyia.
• Facebook és una de les raons de divorci actuals.
• Facebook permet descarregar una còpia de totes les teves dades a l’apartat “Configuració del compte"
• Els usuaris de Facebook tenen 130 amics de mitjana.
• Facebook està disponible actualment en més de 70 idiomes. Això s’ha aconseguit gràcies a què més de 300.000 usuaris han estat ajudant i actualment encara ajuden a crear les diferents versions lingüístiques de Facebook amb l’ajuda d’una eina de traducció.
• Un de cada 13 habitants del món és o ha estat usuari de Facebook.

Funció propagandística de Facebook:

Com la resta de xarxes socials, a part de permetre’ns estar en contacte i compartir informació amb els nostres amics i contactes, també té una funció propagandística. El fet de ser una xarxa social tan popular i que fa servir tanta gent ha fet que les empreses aprofitin això per donar-se a conèixer i per anunciar-se. Facebook ofereix una opció perquè les empreses anunciïn les seves marques.

• Campanyes publicitàries en Facebook

A continuació uns quants exemples de campanyes publicitàries que van tenir molt èxit a Facebook:

Pinacoteca de Sao Paulo: La Pinacoteca de Sao Paulo va tancar tota una planta durant un any per canviar l'exposició permanent. Però per aconseguir que el públic seguís interessat en el museu, F. Nazca i Saatchi va crear una acció que permetia als usuaris de Facebook passar períodes de tres minuts controlant un gat per control remot que passejava per la planta tancada i mostrava la feina que estava en procés.

Dove: Enfront dels estereotips de bellesa, dones normals. Aquesta és l'estratègia que va seguir Unilever, sota la idea de McCann Erickson, en crear una aplicació per a Dove a Facebook amb què les dones israelianes podien pujar la seva pròpia fotografia a un cartell electrònic de Tel Aviv, en el qual eren mostrades a la ciutat com les "veritables" reines de la bellesa.

Bing en Farmville: Bing va llançar, a principis de la primavera del 2010 una campanya amb la qual va aconseguir més de mig milió de fans nous a Facebook. La campanya consistia a regalar diners de Farmville als fans que fessin clic sobre el botó "m'agrada". Encara que van aconseguir molt de trànsit i la pàgina va créixer considerablement, el nivell de participació no va ser tan alt.

Domino 's Pizza: Gràcies a les campanyes publicitàries, Domino 's Pizza, ha aconseguit renovar completament la seva imatge. A Facebook, van crear una pàgina en la qual els fans poguessin publicar les seves queixes, utilitzant la xarxa social per escoltar les opinions dels seus seguidors i millorar una imatge que feia temps que s'estava deteriorant. Encara Domino 's manté una pàgina molt interactiva en la qual respon als fans i publica actualitzacions.

Es pot visualitzar la presentació de les xarxes socials en aquest enllaç: 

http://www.slideshare.net/laailaa_27/xarxes-socials-54085925

IMPORTANT: Fotografíes extretes mitjançant captures de pantalla del propi telèfon mòbil.